DEDICATÒRIA al meus néts i netes

Poc m’ho imaginava quan vaig néixer el 7 d’abril del 1941 que a la meva jubilació reflectiria en un llibret una colla de plats que CUINEM A CASA.
La primera vegada que vaig entrar a una cuina va ser a la “mili” feta a l’Ayun (Sahara) que em vaig passar tot un dia pelant patates.
Mentre vivia amb els meus pares, els vostres besavis, teníem una noia que convivia amb nosaltres que era una gran cuinera i molt bona persona : la Carmeta. Cuinava com els àngels.
De fet, sempre m’embolico amb alguna cosa, i quan jo, l’Àvia Núria i tota la colla Coma-Roura anàvem de vacances a Covaleda (Soria) m’apuntava amb els cuiners d’allà a preparar una caldereta de toro per a més de 4000 persones i a partir d’aquí tot ha set possible; festes de barri, colles d’amics, familiars... i ara jubilat sóc qui compro al mercat i cuino a casa.
He de reconèixer que hi disfruto molt.
Com que aquest llibret el dedico als meus néts i netes permeteu-me 3 petits consells per a ells i elles i qui ho vulgui escoltar:
El Sol surt cada dia per a tothom i la vida dóna moltes voltes: allò que hagueu de fer, feu-ho amb alegria i molta il·lusió.
L’amistat i l’estimació de la família i els amics és el millor a conservar, mireu el voltant i sigueu generosos.
Que el vostre pas per la vida sigui un estel de llum i no de fum.
I ara CUINEM A CASA.
Gràcies a tots per la vostra alegria i amistat,
L’AVI PERE.